Puntuals ens venen a recollir i arribem a l'estació. Fem dues parades i anem per carreteres sense asfaltar i amb molta pols. Una de les parades es a un poblet anomenat Skuon -spiderville li diuen- doncs es famós perque els seus veins mengen aranyes fregides i tarantules tant per l'esmorzar, dinar i sopar. Diuen que és degut a que a l'epoca del domini dels jemeres rojos i a falta d'aliments, els seus habitants es van aficionar a menjarles. Es be curiós, no les vam probar...
Ens feia especial il.lusió anar fins a kampong Cham, doncs queda fora dels circuits més turístics i sabiem ja d'entrada que ens agradaria. Es tracta d'una ciutat però sembla més aviat un tranquil poble. Durant molt de temps va ser tercera ciutat de Cambodja després de Phnom Penh i Battambang, però va perdre importància per la gran Siem Reap, és porta d'entrada a l'est ja que aqui es va construir el primer pont de Cambodja que creuava el Mekong.
Un cop arribem a l'entrada a la ciutat trobem una gran manifestació, deduim que es tracta d'un partit polític i la policia te el centre tot tallat. De la parada anem a peu al primer hotel que portem apuntat que el tenim molt a prop ja que el bus ens ha deixat quasi al costat. Es tracta de l'hotel Mekong, un antic hospital reconvertit a hotel i es nota sobretot en l'amplitud dels seus passadissos. Està molt bé i el preu 8 dolars la nit, genial!.
Deixem les coses i anem a dinar al Mekong Crossing recomenat a la Lonely on es menja molt bé. Ja em fet amistat amb l'amo, un senyor molt trempat que resulta que és l'autor d'uns plànols que corren per internet i que nosaltres duiem a sobre per saber què visitar. Quina gràcia, al senyor li ha fet molta il.lusió, no en tenia ni idea que fossin tan famosos, ja que ell porta el restaurant i lloga bicis i motos, jejeje. Un cop dinats li lloguem unes bicis -feia anys que no n'agafavem cap- i quina experiència i amb el trànsit d'aqui uff i la calor, serviria de preparació per la moto que volem agafar demà..
Comencem la ruta tranquilets arribant al pont de bambú però un cop allà i ja que hi erem decidim creuar-lo i uff no s'acabava mai, que llarg! Al final del pont hi ha un peatge camboià i et fan pagar 1dolar per passar. Un cop creuats arribes a una illa agricola al mig del Mekong que es diu Koh Paen, una autèntica meravella. No hi ha cotxes, els camins son sense asfaltar i plens de motos i bicis. El paisatge es molt rural, no hi ha edificacions sino barraquetes de fusta i molta tranquilitat. Vam parar a una caseta on venien quatre coses bàsiques i ampolles de benzina per prendre algo fresc ja que la calor apretava i fins i tot vam seure una estoneta a descansar. Fem una volta per la illa passant per camins on els nens ens criden amb un "hello" al passar, molt divertits, portem globus a la motxilla i els hi fa molta il.lusió tot i que son prudents i no demanen, no estan massa acostumats al turisme.
El pont de bambú és un pont elaborat cada any a mà durant l'època seca que despareix a l'època humida doncs es desmonta perque queda sumit sota l'aigua i és substituit per un ferry per creuar. De lluny sembla fet d'escuradents i és increible lo resistent que arriba a ser, aguanta sols a vianants sino també a motos, bicis i cotxes!!
Després de fer la volta a l'illa tornem a creuar el pont de tornada cap a kampong Cham. Arribem ben cansats, deixem les bicis i anem a prendre algo. Amb el senyor simpàtic del lloguer quedem per demà que li llogarem una moto, allà mateix sopem i ens retirem a l'hotel a descansar.
Demà més.
Publicado con Blogsy