dissabte, 17 de maig del 2014

Kampot: Parc Nacional de Bokor

Una de les excursions a fer a Kampot és el Parc Nacional de Bokor. El Parc es troba en una propietat privada i l'amo és el multimillonari propietari del grup Sokimex, al que pertanyen la majoria de benzineres repartides per tot el pais i el mateix que explota els temples d'Angkor. Es famós per la seva estació francesa de muntanya abandonada, el seu clima refrescant i la seva frondosa selva tropical. Entre els animals que viuen al parc es diu hi ha tigres, lleopards, elefants, l'òs malasi i macacos. L'estació de muntanya va ser fundada pels francesos a la década de 1920 per tal de fugir de les altes temperatures, i van construir un conjunt d'edificis que formaven una autentica zona d'esbarjo, va ser abandonada dues vegades pels forts vents huracanats. Aixi es va convertir en un poble fantasma i els seus grandiosos edificis es van convertir en esquelets. A més amb el pas dels anys, el liquen taronja es va apoderar de tots ells donant un aura molt fantasmagórica. Això es va aprofitar pel rodatge de pelicules, la més coneguda ' la ciudad de los fantasmas' de Matt Dillon.

Ben d'hora i un cop esmorzats agafem de nou la moto reservada. Omplim el dipòsit de benzina fins a dalt -3 dolars- i cap amunt per una carretera de curves. A mig cami fem parada a un temple amb un buda gegant i mentre fem quatre fotos comença la gracia del dia! Se'ns apropa un senyor japonés, agafa en Carlos del braç, ell tot extranyat, li diu amb senyes de ferse una foto amb ell! Jejje molt bo, la dona japonesa tres hores per disparar la foto i ale tots contents, famós per un dia! De fet aqui ens sentim força observats.




Un cop a dalt, trobem un resort de luxe fantàstic, després una esglèsia catòlica, i ja després un dels principals punts d'interés de l'estació de muntanya, el Bokor Palace, un majestuós hotel inaugurat el 1925 en restauració. Ara no impacta tant però fins fa no gaire el seu liquen ataronjat i verdós d'humitat li donava un aire ben caòtic. Una autèntica meravella, el vam visitar per dins i les vistes des de dalt son magnifiques. Vam tenir sort perque la boira va aparèixer més tard i vam poder disfrutarlo amb claredat.








I ara la sorpesa me l'emporto jo: una cambodjana m'agafa del braç i ale, foto! Ara la famosa sóc jo, jeje que bo, son tan simpatiques!

Ja al cami de baixada ens vam apropar fins a les cascades Popokvil, que al ser final de l'època seca no baixava practicament aigua.




I per acabar la jornada vam fer voltes per nous camins de Kampot, vam parar a un resort mig amagat molt xul.lo en que s'allotgen els cambodjans adinerats, i vam acabar dinant al restaurant Capitan Chim's, recomenat a la guia, molt bé!





Després de dinar anem a fer una volta al mercat, que és on realment es viu el dia a dia dels cambodjans. Comprem la famosa pebre de Kampot, un Krama -mocador tipic- i a descansar una estona que ja toca.
No us haviem dit com a cosa curiosa -una de tantes- que per tot Cambodja es vesteix amb pijama. Si, si, la moda 'pijamil' està molt estesa. I aqui a kampot es un dels llocs on potser n'em vist més, es graciós! Al principi et xoca, després ja t'hi acostumes i ni t'hi fixes.